Frasa clau n°5 : Un jorn, una patata poirida se passejava amb un pòrc afangossit al pus mai que manjava de patatas.

Natura dels mots :
Un : article indefinit masculin singular
jorn : nom comun masculin singular
una : article indefinit femenin singular
patata : nom comun femenin singular
poirida : adjectiu femenin singular
se passejava : vèrb se passejar al imperfach 1er grop tresena persona del singular.
amb : preposicion
un : article indefinit masculin singular
pòrc : nom comun masculin singular
afangossit : adjectiu masculin singular
al : article contractat.
pus : advèrbi
mai : advèrbi
que : pronom relatiu.
manjava : vèrb manjar 1er grop al imperfach tresena persona del singular
de : article indefinit femenin plural
patatas : nom comun femenin plural.

Fonccion dels grops :
Un jorn, una patata poirida : grop subjècte.
se passejava amb un pòrc afangossit al pus mai que manjava de patatas : grop verbal.

Los sufixes :

et(a), òl(a), on(a), òt(a) èl(a) : diminutiu. Gafet, gosset, saquet, aigueta, cabreta, fonteta, estanhòl, pairòl, anhelon, peirona, enfantona, candelon, pichòta, pegòt, manòta, ratòt, canèl, popèl, tropèl, canèla, rosèla,...
Adís : dona de derivats amb los vèrbs del 1er grop. Es lo resultat o lo produch de l'accion exprimida pel vèrb correspondent. Ex : cridadís, lauradís, ...
Aire : dona de noms d'agents amb los vèrbs dels tres grops : jogaire, pescaire, legeire, vendeire, correire... amb los noms dona de nom de mestièrs : patanaire, pomaire, violonaire, aluquetaire,...
Ador, edor, idor (femenin en doira) servís a desiganr l'endreit o l'instrument de l'accion : manjador, manjadoira, bolidor, engolidor, mocador...
Alh(a) (amb un vèrb dona de noms d'instruments), ilh(a) (amb un nom a un sens diminutiu) : batalh, faucilh, sonalha, tenalha, ...
Alha, ilha : amb noms e vèrbs donan de sens collectiu o pejoratiu. Batalha, batejalhas, ferralha, polalha, escobilhas, ...
um : a partir de substentius, adjectius o vèrbs per donar de sens collectius : amarum, femnum, folhum, ratum,...
Ança (vèrbs en ar), ença : designa l'accion exprimida pel vèrb : esperança, fisança, semblança, ...
Ariá : a partir de substentius, vèrbs e adjectius, designant d'establiments, de mestièrs o de fonccions : cavalariá, ostalariá, pastissariá, ...
Às, assa : amb de substentius es un augmentatiu o pejoratiu : fangàs, ostalàs, femnassa, vinassa...
Astre, astra : sufix de sens pejoratiu : filhastre, filhastra mairastra mentastre, pairastre, sorrastra,...
En ena : sufix dels nombres ordinals en latin e occitan : cinquena, dotzena, quinzena...
enat : dona de collectius : centenat, vintenat...
et, eda : aquels sufixes s'ajustan als noms de plantas e d'arbres per designar una plantacion, un bòsc ont aquels vegetals abondan : boisset, catanet, fraissinet, olmet, sauseda, oliveda, castanheda,...
Airet, aret, aireda, areda : nogaret, pomareda nogareda, prunaret,...