Un jorn, un paisan abandona sos legums e partís.
L'endeman, una patata sortís de la tèrra e una carròta se desraba.
Marchan e se rescontran. La carròta ditz :
"- As vist coma soi polida ?"
La patata respond :
"- Mas sès pas la mai polida, soi ieu que soi la mai polida amb ma bèla pel grisa.
- Non, es ieu !
- Alara partissi.
E la patata partís. La carròta se dota pas qu'es per anar quèrre d'ajuda. Torna doncas amb un gendarme e cinc gardes del còs.
La baton e la ganhan.
D'aquel temps, la patana se pensa mai polida que las carròtas.
30/03/2011
Cant poesia 24 : L'hiver a cessé : la lumière est tiède. Paul V erlaine (1844-1896).
L'hiver a cessé : la lumière est tiède
Et danse, du sol au firmament clair.
Il faut que le coeur le plus triste cède
A l'immense joie éparse dans l'air.
Même ce Paris maussade et malade
Semble faire accueil aux jeunes soleils,
Et comme pour une immense accolade
Tend les mille bras de ses toits vermeils.
J'ai depuis un an le printemps dans l'âme
Et le vert retour du doux floréal,
Ainsi qu'une flamme entoure une flamme,
Met de l'idéal sur mon idéal.
Le ciel bleu prolonge, exhausse et couronne
L'immuable azur où rit mon amour.
La saison est belle et ma part est bonne
Et tous mes espoirs ont enfin leur tour.
Que vienne l'été ! que vienne encore
L'automne et l'hiver ! Et chaque saison
Me sera charmante, ô Toi que décore
Cette fantaisie et cette raison !
Et danse, du sol au firmament clair.
Il faut que le coeur le plus triste cède
A l'immense joie éparse dans l'air.
Même ce Paris maussade et malade
Semble faire accueil aux jeunes soleils,
Et comme pour une immense accolade
Tend les mille bras de ses toits vermeils.
J'ai depuis un an le printemps dans l'âme
Et le vert retour du doux floréal,
Ainsi qu'une flamme entoure une flamme,
Met de l'idéal sur mon idéal.
Le ciel bleu prolonge, exhausse et couronne
L'immuable azur où rit mon amour.
La saison est belle et ma part est bonne
Et tous mes espoirs ont enfin leur tour.
Que vienne l'été ! que vienne encore
L'automne et l'hiver ! Et chaque saison
Me sera charmante, ô Toi que décore
Cette fantaisie et cette raison !
27/03/2011
Tèxte causit n°23 : Los quatre cabals e los dos polins.
Un còp èra quatre cabals.
Un jorn vegèron dos polins que se passejavan dins la sèlva.
Puèi vegèron un lop arribar. Lo lop los voliá manjar.
Lo mangèt totes dos...
E aquí la fin.
Lucia e la classa de cicle 3.
Un jorn vegèron dos polins que se passejavan dins la sèlva.
Puèi vegèron un lop arribar. Lo lop los voliá manjar.
Lo mangèt totes dos...
E aquí la fin.
Lucia e la classa de cicle 3.
Cant, poesia, viralengas 23 : Aviái un banc... Aviái una feda velada.
Aviái un banc...
Aviái un banc qu'avia besonh de contraquatrepicolhar.
Anèri cercar lo contraquatrepicolhaire per lo me contraquatrepicolhar.
Lo contraquatrepicolhaire lo me poguèt pas venir contraquatrepicolhar.
Ieu lo contraquatrepicolhèri melhor que quatre contraquatrepicolhaires o m'agèsson contraquatrepicolhat.
Joan Brossi. Vira lenga d'Entre-aiguas.
Aviái una feda velada.
Aviái una feda veluda, velada, cornuda, farrada, esquilada, que me faguèt un anhèl velut, velat, cornut, farrat, esquilat coma la feda qu'èra veluda, velada, cornuda, farrada esquilada.
vira lenga de Belmont sus Rance.
Aviái un banc qu'avia besonh de contraquatrepicolhar.
Anèri cercar lo contraquatrepicolhaire per lo me contraquatrepicolhar.
Lo contraquatrepicolhaire lo me poguèt pas venir contraquatrepicolhar.
Ieu lo contraquatrepicolhèri melhor que quatre contraquatrepicolhaires o m'agèsson contraquatrepicolhat.
Joan Brossi. Vira lenga d'Entre-aiguas.
Aviái una feda velada.
Aviái una feda veluda, velada, cornuda, farrada, esquilada, que me faguèt un anhèl velut, velat, cornut, farrat, esquilat coma la feda qu'èra veluda, velada, cornuda, farrada esquilada.
vira lenga de Belmont sus Rance.
18/03/2011
Cant poesia 22 e tèxte liure 22 : Lo jutjament 2010-2011
Caramentran arriba amb son avocat en primièr.
"Carnaval es arribat fuma la pipa fuma la pipa, carnaval es arribat, fuma la pipa sens tabac..."
«- Te, sembla qu'i aja degun. S'esclama l'avocat.
- A, podèm tornar partir...
A aqueste moment, lo jutge dintra amb lo procuraire.
- Sètz en avança. Ditz lo procuraire.
- Non ! Respond Caramentran, es vos que sètz en retard !
Lo jutge pica del martèl sus la taula.
- Silenci ! Crida lo jutge. Dubrissi la sesilha ! Qual agèt de problèmas amb Sénher Caramentran ?
- Degun, naturalament. Diguèt l'avocat de Caramentran.
- Se ieu ! E ieu ! E ieu encara, crida la fola que ven d'arribar en nombre.
- Silenci ! Crida lo jutge, un aprèp l'autre, pas totes amassa ! Un pichòt dròlle leva lo det.
- Tu. Ditz lo procuraire.
- Ieu, e ben, me raubèt un paquet de bonbècs.
- Es pas de ma fauta, aviái talent.
- Es pas de sa fauta pichòt blanc bèc.
- Procuraire venètz violent, diguèt lo jutge.
- Ieu èri en cò d'un copin e raubèt tot aquel coquin.
- Cossí sabètz qu'es el ?
- L'ai vist de mos uèlhs !
- òc m'amusèt un bocin aquel polit larcin.
- Planhent seguent...
- Ieu me prenguèt en fotò tot nud dins mon «lavabò»
- Vertat, volètz véser la fotò ?
Neo :
- Ieu èri dins mon jardin quand estrifèt totas mas flors, lo coquin...
- Ieu èri dabans ma pòrta quand a pres ma clau e me tapèt lo cuol amb un petard
- èra mon darrièr, lo voliái pas escampar.
Deren : De darrièr lo jutge entendon Caramentran e l'avocat
- Caramentran sès un òme ignoble
Un autre òme crida : -Non es un bon òme, me tondèt la pelosa per un centima. I cal ren far.
L'avocat l'interromp : - Aquela persona a rason, Caramentran es plan bon.
Lenç
- Minur : Caramentran a raubat de dinamita de ma mina.
- Dròlle a mitat cremat : Es per aquò que mon ostal espetèt.
- Ieu me raubèt ma DS e me daissèt sonque lo Baston
-Avocat : Mas caramentran a pas d'amic, es per aquò qu'embèstia las gents, es que vòlon pas èstre sos amics e se sentís sol.
- Mameta : mas ieu me volguèt assassinar lo cat e o faguèt...
Leni?
- Planhent : Ieu èri en cò de mon copin, en dintrar, vegèri qu'aviá tot cambriolat.
- Avocat : cossí sabètz qu'es el ?
- Planhent : sabi l'ai vist en partir
- Caramentran : òc èra amusant
- la fola : A mòrt !
- Jutge : silenci ! Planhent seguent.
Un paisan : Caramentran es el que brutlèt mon tractor :
Jutge : vos fa pas pensar a quicòm, lo fuòc ?
Lo mond : òc ! En seguida tot lo mond crida : Lo lenhièr, lo lenhièr !
Jutge : tusta son martèl e tot lo mond se calmejan. Planhent seguent !
Lena :
Lo jutge :
Caramentran, as fach tròp de bestiesas, as menat lo fuòc, la mòrt, ... te sès tròp sarrat del bòrd
As pres costuma de raubar,... per tot aquò t'anam cremar.
Avocat de la deferéncia : Non podètz pas lo cremar, aprèp aurai pas mai de que trabalhar...
Caramentran : Qué ? Eras mon avocat sonque per aquò ?
Jutge : Cresi qu'es pas tròp lo moment...»
Caramentran : «òc... bon, vòli pas pas morir, me crematz pas qu'es marrit !
"Adieu paure, adieu paure, adieu paure Carnaval. Tu t'en vas e ieu demòri per manjar la sopa a l'alh, per manjar la sopa a l'òli, per manjar la sopa a l'alh..."
Las gents : A mòrt ! A mòrt ! Sul lenhièr, t'aimam pas Caramentran.
Caramentran se pren una tomata dins lo morre.
Caramentran es cremat.
"Carnaval es arribat fuma la pipa fuma la pipa, carnaval es arribat, fuma la pipa sens tabac..."
«- Te, sembla qu'i aja degun. S'esclama l'avocat.
- A, podèm tornar partir...
A aqueste moment, lo jutge dintra amb lo procuraire.
- Sètz en avança. Ditz lo procuraire.
- Non ! Respond Caramentran, es vos que sètz en retard !
Lo jutge pica del martèl sus la taula.
- Silenci ! Crida lo jutge. Dubrissi la sesilha ! Qual agèt de problèmas amb Sénher Caramentran ?
- Degun, naturalament. Diguèt l'avocat de Caramentran.
- Se ieu ! E ieu ! E ieu encara, crida la fola que ven d'arribar en nombre.
- Silenci ! Crida lo jutge, un aprèp l'autre, pas totes amassa ! Un pichòt dròlle leva lo det.
- Tu. Ditz lo procuraire.
- Ieu, e ben, me raubèt un paquet de bonbècs.
- Es pas de ma fauta, aviái talent.
- Es pas de sa fauta pichòt blanc bèc.
- Procuraire venètz violent, diguèt lo jutge.
- Ieu èri en cò d'un copin e raubèt tot aquel coquin.
- Cossí sabètz qu'es el ?
- L'ai vist de mos uèlhs !
- òc m'amusèt un bocin aquel polit larcin.
- Planhent seguent...
- Ieu me prenguèt en fotò tot nud dins mon «lavabò»
- Vertat, volètz véser la fotò ?
Neo :
- Ieu èri dins mon jardin quand estrifèt totas mas flors, lo coquin...
- Ieu èri dabans ma pòrta quand a pres ma clau e me tapèt lo cuol amb un petard
- èra mon darrièr, lo voliái pas escampar.
Deren : De darrièr lo jutge entendon Caramentran e l'avocat
- Caramentran sès un òme ignoble
Un autre òme crida : -Non es un bon òme, me tondèt la pelosa per un centima. I cal ren far.
L'avocat l'interromp : - Aquela persona a rason, Caramentran es plan bon.
Lenç
- Minur : Caramentran a raubat de dinamita de ma mina.
- Dròlle a mitat cremat : Es per aquò que mon ostal espetèt.
- Ieu me raubèt ma DS e me daissèt sonque lo Baston
-Avocat : Mas caramentran a pas d'amic, es per aquò qu'embèstia las gents, es que vòlon pas èstre sos amics e se sentís sol.
- Mameta : mas ieu me volguèt assassinar lo cat e o faguèt...
Leni?
- Planhent : Ieu èri en cò de mon copin, en dintrar, vegèri qu'aviá tot cambriolat.
- Avocat : cossí sabètz qu'es el ?
- Planhent : sabi l'ai vist en partir
- Caramentran : òc èra amusant
- la fola : A mòrt !
- Jutge : silenci ! Planhent seguent.
Un paisan : Caramentran es el que brutlèt mon tractor :
Jutge : vos fa pas pensar a quicòm, lo fuòc ?
Lo mond : òc ! En seguida tot lo mond crida : Lo lenhièr, lo lenhièr !
Jutge : tusta son martèl e tot lo mond se calmejan. Planhent seguent !
Lena :
Lo jutge :
Caramentran, as fach tròp de bestiesas, as menat lo fuòc, la mòrt, ... te sès tròp sarrat del bòrd
As pres costuma de raubar,... per tot aquò t'anam cremar.
Avocat de la deferéncia : Non podètz pas lo cremar, aprèp aurai pas mai de que trabalhar...
Caramentran : Qué ? Eras mon avocat sonque per aquò ?
Jutge : Cresi qu'es pas tròp lo moment...»
Caramentran : «òc... bon, vòli pas pas morir, me crematz pas qu'es marrit !
"Adieu paure, adieu paure, adieu paure Carnaval. Tu t'en vas e ieu demòri per manjar la sopa a l'alh, per manjar la sopa a l'òli, per manjar la sopa a l'alh..."
Las gents : A mòrt ! A mòrt ! Sul lenhièr, t'aimam pas Caramentran.
Caramentran se pren una tomata dins lo morre.
Caramentran es cremat.
Inscription à :
Articles (Atom)