Rèires, vos ai culhit un ramelet salvatge
Dins la selva dels ans.
Lo vos veni portar en cremant omenatge,
Ieu, filha de pacans. (Autona de 1941)
Vos aquí, los Guilhèms, los Ramons de Tolosa,
E, de Fois, los Ramons, los Rogièrs, los Bernats,
Vosaus, los Trencavèls de Besièrs l'auturosa,
Ramons de Montpelhièr e Guilhèms roergats.
Ètz aquí, los boièrs, los pastres, los dalhaires,
Los vinhairons, los boscassièrs,
Vosaus qu'avètz donat, testarruts escalpraires,
A mon país sa cara e sos ators princièrs.
Vo'n tornaretz, anuèit, vèrs la Montanha Santa
A l'ora languidora ont la bruma t'encanta,
Ròc eroïc de Montsegur. (La Ronda dels Mòrts, 1940)
Fum
Non, non, anuèit vòli fugir l'ostal !
Vòli lo fial de fum que s'estira suls camps
Quand lo lauraire aluca un fuòc d'erbassas.
Ò fial de fum, vèni ligar un raive,
Un raive que m'escapa
- Coma tu, fial de fum -
Per fugir cap a las estelas. (Sorgas)
Ancêtres, j'ai cueilli pour vous un bouquet sauvage
Dans la forêt des ans.
Je viens vous l'apporter en brûlant hommage,
Moi, fille de paysans.
Vous voici, les Guillaume, les Raymond de Toulouse
Et, de Foix, les Raymond, les Roger, les Bernard,
Vous autres, les Trencavel de Béziers la hautaine,
Les Raymond de Montpellier et les Guillaume rouergats.
Vous êtes là, les bouviers, les pâtres, les faucheurs,
les vignerons, les bûcherons,
Vous autres qui avez donné, obstinés sculpteurs,
À mon pays son visage et ses atours princiers.
Vous reviendrez, ce soir, vers la Montagne Sainte,
À l'heure mélancolique où la brume t'enchante,
Roc héroïque de Montségur.
Fumée
Non, non, ce soir je veux fuir la maison !
Je veux le fil de fumée qui s'étire sur les champs
Quand le laboureur allume un feu de mauvaises herbes.
Ô fil de fumée, viens lier un rêve,
Un rêve qui m'échappe
- Comme toi, fil de fumée -
Pour fuir vers les étoiles. (Sources)
20/10/2010
Tèxt causit 7 : Lo cavalièr contre lo diable. Tangui CE2.
Un còp èra, un cavalièr que partissiá per tuar lo diable.
Mas un masc li barrèt la rota. Aquel masc li diguèt que son armada èra de l'autre costat de la montanha.
Lo cavalièr i anèt mas de l'autre costat de la montanha, en plaça de son armada, i avia un demòni que li diguèt :
"- Qué fas aquí ?"
Lo cavalièr respondèt :
"- m'en vau a l'armada.
- Ton armada i es pas, aquí es lo bòsc de la mòrt."
Alara lo cavalièr tornèt de l'autre costat de la montanha, trapèt lo masc e lo tuèt
Enfin poguèt véser son armada que lo masc amagava.
Ne prenguèt lo cap e en cinc oras arribèt a la pòrta del castèl del diable.
Mas un masc li barrèt la rota. Aquel masc li diguèt que son armada èra de l'autre costat de la montanha.
Lo cavalièr i anèt mas de l'autre costat de la montanha, en plaça de son armada, i avia un demòni que li diguèt :
"- Qué fas aquí ?"
Lo cavalièr respondèt :
"- m'en vau a l'armada.
- Ton armada i es pas, aquí es lo bòsc de la mòrt."
Alara lo cavalièr tornèt de l'autre costat de la montanha, trapèt lo masc e lo tuèt
Enfin poguèt véser son armada que lo masc amagava.
Ne prenguèt lo cap e en cinc oras arribèt a la pòrta del castèl del diable.
Frasa clau 7 : Ne prenguèt lo cap e en cinc oras arribèt a la porta del castel del diable.
Natura dels mots :
Ne : advèrbi pronominal
prenguèt : vèrb prene, 3en grop, preterit, 3ena persona del singular.
lo : _________________________________________
cap : ________________________________________
e : _________________________________________
en : preposicion
cinc : adjectiu numeral
oras : nom comun femenin plural
arribèt : _____________________________________
a : preposicion
la : _________________________________________
pòrta : ______________________________________
del : article contractat.
castèl : ______________________________________
del : ________________________________________
diable : nom comun masculin singular
Foncion dels grops :
Doas frasas verbalas juxtapausada : Ne prenguèt lo cap / e en cinc oras arribèt a la pòrta del castèl del diable.
*Ne prenguèt lo cap : grop verbal.
*e en cinc oras : grop subjècte. / arribèt a la pòrta del castèl del diable. : grop verbal.
Gramatica : los pronoms:
Pronoms personals: ieu, tu, el, ela, nosautres, vosautres, eles, elas.
Pronoms reflectius: me, te, se, nos, vos.
Pronoms possessius: lo meu, lo teu, lo seu, nòstre, vòstre, lor, lors.
Pronoms demonstratius: aquò, aiçò, aquel, aqueste, aquela, aquesta.
Pronoms indefinits: cèrt, cadun, caduna, tot,tota, totes, totas, d'unes, d'unas, qualques...
Pronoms interogatius: qual, quala, quin, quina, quant, quora, cossí, perqué, ont...
Conjugason : L'imperatiu.
Utilizam l'imperatiu per exprimir un òdre o una defensa.
L'utilizam tanben per exprimir una demanda o un conselh.
L'imperatiu se conjuga a 3 personas:
- La segonda persona del singular (tu): Manja!
- Las doas primièras personas del plural (nosautres e vosautres): Mangem! Manjatz!
A la forma afirmativa, quasi totes los vèrbs se forman del meteis biais:
Per formar la segonda persona del singular, conjugam lo vèrb a la 3èna persona del present de l'indicatiu.
Ex: Tampa la pòrta. Carga lo mantèl. Beu proprament.
Per formar la primièra persona del plural (nosautres), conjugam lo vèrb al present del subjonctiu.
Ex: Anem, montem! (e pas anam, montam)
Per formar la segonda persona del plural (vosautres), conjugam lo vèrb al present de l'indicatiu.
Ex: Montatz dins vòstra cambra e dormissètz.
Ne : advèrbi pronominal
prenguèt : vèrb prene, 3en grop, preterit, 3ena persona del singular.
lo : _________________________________________
cap : ________________________________________
e : _________________________________________
en : preposicion
cinc : adjectiu numeral
oras : nom comun femenin plural
arribèt : _____________________________________
a : preposicion
la : _________________________________________
pòrta : ______________________________________
del : article contractat.
castèl : ______________________________________
del : ________________________________________
diable : nom comun masculin singular
Foncion dels grops :
Doas frasas verbalas juxtapausada : Ne prenguèt lo cap / e en cinc oras arribèt a la pòrta del castèl del diable.
*Ne prenguèt lo cap : grop verbal.
*e en cinc oras : grop subjècte. / arribèt a la pòrta del castèl del diable. : grop verbal.
Gramatica : los pronoms:
Pronoms personals: ieu, tu, el, ela, nosautres, vosautres, eles, elas.
Pronoms reflectius: me, te, se, nos, vos.
Pronoms possessius: lo meu, lo teu, lo seu, nòstre, vòstre, lor, lors.
Pronoms demonstratius: aquò, aiçò, aquel, aqueste, aquela, aquesta.
Pronoms indefinits: cèrt, cadun, caduna, tot,tota, totes, totas, d'unes, d'unas, qualques...
Pronoms interogatius: qual, quala, quin, quina, quant, quora, cossí, perqué, ont...
Conjugason : L'imperatiu.
Utilizam l'imperatiu per exprimir un òdre o una defensa.
L'utilizam tanben per exprimir una demanda o un conselh.
L'imperatiu se conjuga a 3 personas:
- La segonda persona del singular (tu): Manja!
- Las doas primièras personas del plural (nosautres e vosautres): Mangem! Manjatz!
A la forma afirmativa, quasi totes los vèrbs se forman del meteis biais:
Per formar la segonda persona del singular, conjugam lo vèrb a la 3èna persona del present de l'indicatiu.
Ex: Tampa la pòrta. Carga lo mantèl. Beu proprament.
Per formar la primièra persona del plural (nosautres), conjugam lo vèrb al present del subjonctiu.
Ex: Anem, montem! (e pas anam, montam)
Per formar la segonda persona del plural (vosautres), conjugam lo vèrb al present de l'indicatiu.
Ex: Montatz dins vòstra cambra e dormissètz.
11/10/2010
Cant 6 : Esperanza l'araneza.
Pren lo porta-votz
Cap a gaucha cap a dreta
Pren lo porta-votz
Shens vergonha calandret'
L'alen e lo joc
Estacats au hons deu potz
Patchic Patchoc
Deu costat de Santa Cruz
Canta au porta-votz
Per anar cercar paratge
Canta au porta-votz
Per anar aus emponts d'atges
Sus los caminaus
De l'arrua tà la hont
Contes comunaus
De l'arriu dinca l'empont
Refrain
Soi anat dab la vesina
dançar cumbia campesina
L'Aranesa una latina
Parla gascon alegria
Minoritats en barralhas
A boca de nueits arrajan,
Quan las vitas s'acabalhan
A hum de calhaus parpalhan
per anar mai luènh :
http://www.larticole.org/index.html
Cap a gaucha cap a dreta
Pren lo porta-votz
Shens vergonha calandret'
L'alen e lo joc
Estacats au hons deu potz
Patchic Patchoc
Deu costat de Santa Cruz
Canta au porta-votz
Per anar cercar paratge
Canta au porta-votz
Per anar aus emponts d'atges
Sus los caminaus
De l'arrua tà la hont
Contes comunaus
De l'arriu dinca l'empont
Refrain
Soi anat dab la vesina
dançar cumbia campesina
L'Aranesa una latina
Parla gascon alegria
Minoritats en barralhas
A boca de nueits arrajan,
Quan las vitas s'acabalhan
A hum de calhaus parpalhan
per anar mai luènh :
http://www.larticole.org/index.html
Frasa clau 6 : - «Anam construire un radèl amb de fusta e demandarem a l'aranha de nos far una vela.» Futur.
Natura dels mots :
Anam : vèrb anar – 1er grop, primièra persona del plural, al present.
Construire : vèrb construire a l'infinitiu.
un : Article indefinit singular masculin.
radèl : nom comun masculin singular.
amb : preposicion.
de : partitiu
fusta : __________________________
e : ______________________________
demandarem : vèrb demandar – 1er grop, primièra persona del plural, futur.
a : preposicion d'atribucion
l': article definit femenin singular.
aranha : _______________
de : preposicion.
nos : pronom personal
far : _______________
una : _______________
vela : ______________
Conjugason : lo futur
èsser : serai, seràs, serà, serem, seretz, seràn
Aver : aurai, auràs, aurà, aurem, auretz, auràn
donar (1er grop) : donarai, donaràs, donarà, donarem, donaretz, donaràn
Legir (2en grop) : legirai, legiràs, legirà, legirem, legiretz, legiràn
aprene ( 3en grop) : prendrai, prendràs, prendrà, prendrem, prendretz, prendràn.
Anam : vèrb anar – 1er grop, primièra persona del plural, al present.
Construire : vèrb construire a l'infinitiu.
un : Article indefinit singular masculin.
radèl : nom comun masculin singular.
amb : preposicion.
de : partitiu
fusta : __________________________
e : ______________________________
demandarem : vèrb demandar – 1er grop, primièra persona del plural, futur.
a : preposicion d'atribucion
l': article definit femenin singular.
aranha : _______________
de : preposicion.
nos : pronom personal
far : _______________
una : _______________
vela : ______________
Conjugason : lo futur
èsser : serai, seràs, serà, serem, seretz, seràn
Aver : aurai, auràs, aurà, aurem, auretz, auràn
donar (1er grop) : donarai, donaràs, donarà, donarem, donaretz, donaràn
Legir (2en grop) : legirai, legiràs, legirà, legirem, legiretz, legiràn
aprene ( 3en grop) : prendrai, prendràs, prendrà, prendrem, prendretz, prendràn.
Cant 5 : Des projets pour la vie. Setmana blava.
DES PROJETS POUR LA VIE
Toi qui regrettes d’avoir perdu )
Tant d’énergie, tuas peur qu’il ne t’en reste plus, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Et quand le sage vient et te dit )
Rêve ta vie et vis tes rêves, mon ami, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Même si le temps n’est qu’illusion, )
Sois magicien, fais des tours qui te grandiront, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Si le passé n’est que souvenirs )
Avec des projets, tu construiras l’avenir )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Si comme l’astre filant le soir )
Le moindre espoir déserte toute ta mémoire )
Retiens cet astre et invente-lui )
Des projets qui donneront du sens à ta vie. )
Toi qui regrettes d’avoir perdu )
Tant d’énergie, tuas peur qu’il ne t’en reste plus, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Et quand le sage vient et te dit )
Rêve ta vie et vis tes rêves, mon ami, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Même si le temps n’est qu’illusion, )
Sois magicien, fais des tours qui te grandiront, )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Si le passé n’est que souvenirs )
Avec des projets, tu construiras l’avenir )
Cherche une étoile et accroche-lui )
Une idée à mettre en œuvre le jour qui suit )
Si comme l’astre filant le soir )
Le moindre espoir déserte toute ta mémoire )
Retiens cet astre et invente-lui )
Des projets qui donneront du sens à ta vie. )
06/10/2010
Tèxt causit 5 : Lo pichòt pese, la cèba e lo cornisson. Lisa CE2.
Un còp èra, una cèba que se passejava dins la forèst.
Puèi cornisson ipnotisor ipnotisèt la cèba.
Puèi, un pichòt pese encontrèt la cèba puèi lo pichòt pese diguèt :
« - va plan. »
puèi la cèba faguèt :
«- ba, es perque soi ipnotisat per lo cornisson. »
Puèi lo pichòt pese diguèt :
« - A òc vau anar lo véser. »
Puèi fin finala venguèron totes amics.
Lisa e la classa de cicle 3
Puèi cornisson ipnotisor ipnotisèt la cèba.
Puèi, un pichòt pese encontrèt la cèba puèi lo pichòt pese diguèt :
« - va plan. »
puèi la cèba faguèt :
«- ba, es perque soi ipnotisat per lo cornisson. »
Puèi lo pichòt pese diguèt :
« - A òc vau anar lo véser. »
Puèi fin finala venguèron totes amics.
Lisa e la classa de cicle 3
Frasa clau 5 :Un còp èra, una cèba que se passejava dins la forèst.
Natura dels mots :
Un : Article indefinit singular masculin
còp : nom comun singular masculin
èra : vèrb èsser al imperfach tresena persona del singular
una : article indefinit femenin singular
cèba : nom comun femenin singular
que : pronom relatiu
se passejava : vèrb se passejar 1er grop imperfach tresena persona del singular
dins : preposicion
la : article definit singular femenin
forèst : nom comun femenin singular.
Gramatica :
Las proposicions son de proposicions que dépendon pas d'una autra proposicions :
Vau a l'escòla e soi content. Aquí i a dos proposicions independentas juxtapausada.
La subordenada :
- 1 Subordonada relativa (mena una precision sul mot o pronom que la precidís, se pòt suprimir ; comença per un pronom relatiu : qui, que, dont, ont, qual que siá, çò que, çò qui, lo qual e sos compausats : la quala, al quals, del qual, amb lo qual...)
- 2 subordonada conjonctiva :
* 2-1 subordonada conjonctiva circonstanciala (mena una precision cap a las circonstancias de l'accion ; quand, ont, cossí...)
Ex: M'agrada d'anar a l'escòla quand fa bèl temps. Un còp èra, una cèba que se passejava dins la forèst.
* 2-2 subordonada conjonctiva completiva (introdusida per que, a çò que, de çò que)
Ex: vòli que comprenguesse aquel cors.
Un còp èra una cèba que se passejava
dins la forèst.
Conjugason :
Lo present :
èsser : soi sès es sèm sètz son
Aver : ai as a avèm avètz an
donar (1er grop) : doni, donas, dona, donam, donatz, donan
Legir (2en grop) : legissi, legisses, legís, legissèm, legissètz, legisson
aprene ( 3en grop) : preni, prenes, pren, prenèm prenètz, prenon
Un : Article indefinit singular masculin
còp : nom comun singular masculin
èra : vèrb èsser al imperfach tresena persona del singular
una : article indefinit femenin singular
cèba : nom comun femenin singular
que : pronom relatiu
se passejava : vèrb se passejar 1er grop imperfach tresena persona del singular
dins : preposicion
la : article definit singular femenin
forèst : nom comun femenin singular.
Gramatica :
Las proposicions son de proposicions que dépendon pas d'una autra proposicions :
Vau a l'escòla e soi content. Aquí i a dos proposicions independentas juxtapausada.
La subordenada :
- 1 Subordonada relativa (mena una precision sul mot o pronom que la precidís, se pòt suprimir ; comença per un pronom relatiu : qui, que, dont, ont, qual que siá, çò que, çò qui, lo qual e sos compausats : la quala, al quals, del qual, amb lo qual...)
- 2 subordonada conjonctiva :
* 2-1 subordonada conjonctiva circonstanciala (mena una precision cap a las circonstancias de l'accion ; quand, ont, cossí...)
Ex: M'agrada d'anar a l'escòla quand fa bèl temps. Un còp èra, una cèba que se passejava dins la forèst.
* 2-2 subordonada conjonctiva completiva (introdusida per que, a çò que, de çò que)
Ex: vòli que comprenguesse aquel cors.
Un còp èra una cèba que se passejava
dins la forèst.
Conjugason :
Lo present :
èsser : soi sès es sèm sètz son
Aver : ai as a avèm avètz an
donar (1er grop) : doni, donas, dona, donam, donatz, donan
Legir (2en grop) : legissi, legisses, legís, legissèm, legissètz, legisson
aprene ( 3en grop) : preni, prenes, pren, prenèm prenètz, prenon
01/10/2010
Per diluns 4 d'octobre :
Totes :
Revisar los cants : preistorics, Mi lo mi kokino, l'ase de Ginhac, L'òda a la jòia.
Tornar legir las fichas del fichièr de règlas, aprene lo passat compausat totes aver e èsser, CM1 1er grop, cm2 tot.
Revisar la definicion dels poligòns.
Revisar los nombres en letras.
Aprene lo vocabulari antiquitat.
Informacion :
Magali remplaçarà Felip dimars de tantòst.
Revisar los cants : preistorics, Mi lo mi kokino, l'ase de Ginhac, L'òda a la jòia.
Tornar legir las fichas del fichièr de règlas, aprene lo passat compausat totes aver e èsser, CM1 1er grop, cm2 tot.
Revisar la definicion dels poligòns.
Revisar los nombres en letras.
Aprene lo vocabulari antiquitat.
Informacion :
Magali remplaçarà Felip dimars de tantòst.
Inscription à :
Articles (Atom)