30/01/2010
Devoirs CE1 pour le vendredi 5 février 2010
Lire à la page 1 du cahier du jour : "je comprends" et l'exercice 1.
Devoirs CE2 pour le vendredi 5 février 2010
Dans la poésie "Le pélican", souligner les verbes et les sujets.
Devoirs CM1-CM2 pour le vendredi 5 février 2010
Inventer une suite à cette histoire : Sophie va à la piscine et laisse un message à ses parents.
26/01/2010
Frasa clau 16 "Lenga occitana, es aquò qu'aprenèm, nosautres sèm per l'occitan, l'occitan es per nosautres."
Fargar una letra pels correspondents :
Calandreta la Garriga
L'aurela
CD 131 camin de Carabauta
31 150 Ginhac
...........................................Calandreta Lepic
...........................................33 avenguda de Lepic
...........................................34 070 Montpellièr
......................A Ginhac, diluns lo 25 de genièr de 2010.
Adieu,
Aicí fasèm...
Respondèm a las questions...
Pausam de questions...
Saludam...
de còr e d'òc,
Signam.
Calandreta la Garriga
L'aurela
CD 131 camin de Carabauta
31 150 Ginhac
...........................................Calandreta Lepic
...........................................33 avenguda de Lepic
...........................................34 070 Montpellièr
......................A Ginhac, diluns lo 25 de genièr de 2010.
Adieu,
Aicí fasèm...
Respondèm a las questions...
Pausam de questions...
Saludam...
de còr e d'òc,
Signam.
25/01/2010
Tèxt causit n°16 : Lenga d'òc.
Lenga occitana,
Es çò qu'aprenèm
Nosautres sèm per l'occitan, l'occitan es per nosautres.
Gardarèm l'occitan
Anam lo parlar
Doça musica
Occitana
Cossí, parlatz pas ja occitan ?
Ona e la classa de cicle 3.
Es çò qu'aprenèm
Nosautres sèm per l'occitan, l'occitan es per nosautres.
Gardarèm l'occitan
Anam lo parlar
Doça musica
Occitana
Cossí, parlatz pas ja occitan ?
Ona e la classa de cicle 3.
Sèm montanhòls.
Sèm montanhòls avèm l'independéncia
l'avèm l'avèm amai la gardarèm.
Se i a pas de rei en França
Nautres i regnarèm(bis)
Fasèm justicia a la mòda montanhòla,
sens desrengar lo jutge ni l'ussièr.
Lo cotèl de Laguiòla
es de boès (fust) de drulièr. (bis)
Nòstre sol mestre es aquel que fa naissèr,
lo blat l'automn e l'èrba lo printemps.
Lo pregam que nos daisse,
lo gost del pan longtemps. (bis)
Tu vinhairon sès fièr de tas vendemias,
mas ieu te planhi paure costolin.
Tu cultivas la vinha,
nautres bebèm lo vin. (bis)
Dels fièrs galleses n'avèm lo crit de guèrra,
getam lo « RI III !!! » que fa tot retronir.
En passant sus la tèrra,
aimam de lo far ausir. (bis)
l'avèm l'avèm amai la gardarèm.
Se i a pas de rei en França
Nautres i regnarèm(bis)
Fasèm justicia a la mòda montanhòla,
sens desrengar lo jutge ni l'ussièr.
Lo cotèl de Laguiòla
es de boès (fust) de drulièr. (bis)
Nòstre sol mestre es aquel que fa naissèr,
lo blat l'automn e l'èrba lo printemps.
Lo pregam que nos daisse,
lo gost del pan longtemps. (bis)
Tu vinhairon sès fièr de tas vendemias,
mas ieu te planhi paure costolin.
Tu cultivas la vinha,
nautres bebèm lo vin. (bis)
Dels fièrs galleses n'avèm lo crit de guèrra,
getam lo « RI III !!! » que fa tot retronir.
En passant sus la tèrra,
aimam de lo far ausir. (bis)
23/01/2010
Devoirs CE1 pour le vendredi 29 janvier 2010
Vocabulaire à apprendre : avoine, ballon, banane, beauté, bonnet, charmant, défendre, éternité, humain, humeur.
devoirs CE2 pour le vendredi 29 janvier 2010
Conjuguer au présent et à l'imparfait les verbes être et manger.
21/01/2010
Frasa clau n°15 – Los animals vejèron la tuta del rainal que lor diguèt: « - Venètz, venètz! »
Natura dels mots :
Los: article definit, masculin plural.
animals: nom comun, masclin plural.
vejèron: vèrb veire(3en grop) conjugat al preterit, 3ena persona del plural.
la: article definit, feminin singular.
tuta: nom comun, feminin singular.
del: article contractat (de+lo) masculin singular.
rainal: nom comun, masculin singular.
que: pronom relatiu
lor: pronom personal complement
diguèt: vèrb dire (3en grop) conjugat al preterit, 3ena persona del singular.
Venètz: vèrb venir (3en grop) conjugat a l'imperatiu, 2ena persona del plural.
Fonccion dels grops :
Los animals:grop subjècte.
Vejèron la tuta del rainal que lor diguèt: « - Venètz, venètz! »: grop verbal
L'imperatiu:
Utilizam l'imperatiu per exprimir un òdre o una defensa.
L'utilizam tanben per exprimir una demanda o un conselh.
L'imperatiu se conjuga a 3 personas:
- La segonda persona del singular (tu): Manja!
- Las doas primièras personas del plural (nosautres e vosautres): Magèm! Manjatz!
A la forma afirmativa, quasi totes los vèrbs se fòrman del meteis biais:
Per formar la segonda persona del singular, conjugam lo vèrb a la 3èna persona del present de l'indicatiu.
Ex: Tampa la pòrta. Carga lo mantèl. Beu proprament.
Per formar la primièra persona del plural (nosautres), conjugam lo vèrb al present del subjonctiu.
Ex: Anèm, montèm! (e pas anam, montam)
Per formar la segonda persona del plural (vosautres), conjugam lo vèrb al present de l'indicatiu.
Ex: Montatz dins vòstra cambra e dormissètz.
Los: article definit, masculin plural.
animals: nom comun, masclin plural.
vejèron: vèrb veire(3en grop) conjugat al preterit, 3ena persona del plural.
la: article definit, feminin singular.
tuta: nom comun, feminin singular.
del: article contractat (de+lo) masculin singular.
rainal: nom comun, masculin singular.
que: pronom relatiu
lor: pronom personal complement
diguèt: vèrb dire (3en grop) conjugat al preterit, 3ena persona del singular.
Venètz: vèrb venir (3en grop) conjugat a l'imperatiu, 2ena persona del plural.
Fonccion dels grops :
Los animals:grop subjècte.
Vejèron la tuta del rainal que lor diguèt: « - Venètz, venètz! »: grop verbal
L'imperatiu:
Utilizam l'imperatiu per exprimir un òdre o una defensa.
L'utilizam tanben per exprimir una demanda o un conselh.
L'imperatiu se conjuga a 3 personas:
- La segonda persona del singular (tu): Manja!
- Las doas primièras personas del plural (nosautres e vosautres): Magèm! Manjatz!
A la forma afirmativa, quasi totes los vèrbs se fòrman del meteis biais:
Per formar la segonda persona del singular, conjugam lo vèrb a la 3èna persona del present de l'indicatiu.
Ex: Tampa la pòrta. Carga lo mantèl. Beu proprament.
Per formar la primièra persona del plural (nosautres), conjugam lo vèrb al present del subjonctiu.
Ex: Anèm, montèm! (e pas anam, montam)
Per formar la segonda persona del plural (vosautres), conjugam lo vèrb al present de l'indicatiu.
Ex: Montatz dins vòstra cambra e dormissètz.
19/01/2010
Tèxt causit n° 15: Los animals.
Un còp èra, setze animals. Los primièrs èran doas cèrvias, dos conilhs, dos lops, dos rainals, dos esquiròls, dos cèrvis, dos lèbres e dos eriçons. Totes aqueles animals èran amics. Lo ser fasián la fèsta. Un jorn, los rainals èran pas mai amics amb los autres. Lendeman anèron se passejar, e bom, los caçaires tirèron! Los animals vejèron la tuta del rainal que lor diguèt:
"- Venètz, venètz!"
I anèron e tornèron amics.
Deren e la classa.
"- Venètz, venètz!"
I anèron e tornèron amics.
Deren e la classa.
16/01/2010
Devoirs CE1 pour le vendredi 22 janvier 2010
Vocabulaire à apprendre :
un pantalon, un avion, un buisson, une chemise, une écharpe, un vélo, un navire, une jupe, un pull, une girafe.
un pantalon, un avion, un buisson, une chemise, une écharpe, un vélo, un navire, une jupe, un pull, une girafe.
13/01/2010
14 - Lili es trista que Lulu siá partida, del còp s'en va passejar tota sola.
Lo present del subjonctiu.
Aver : aja, ajas, aja, ajam, ajatz, ajan
Èsser : siá, siás, siá, siam, siatz, sián
Passejar : passege, passeges, passege, passegem, passegetz, passegen
Partir : partisca, partiscas, partisca, partiscam, partiscatz, partiscan
Aprene : aprenga, aprengas, aprenga, aprengam, aprengatz, aprengan
Aver : aja, ajas, aja, ajam, ajatz, ajan
Èsser : siá, siás, siá, siam, siatz, sián
Passejar : passege, passeges, passege, passegem, passegetz, passegen
Partir : partisca, partiscas, partisca, partiscam, partiscatz, partiscan
Aprene : aprenga, aprengas, aprenga, aprengam, aprengatz, aprengan
12/01/2010
Tèxt causit n°14: Mas amigas e ièu.
Un còp èra, quatre dròllas que se sonavan Lulu, Lili, Dede e Nanà. Cercavan un amorós. Un jorn, Lulu se passejava tota sola. Al cap d'un moment, un dròlle que se sonava Riri passèt davant ela. Lulu lo trapèt fòrça polit e Riri trapèt Lulu fòrça polida. Tombèron amoroses. Aprèp, Lulu e Riri tornèron a l'ostal ont i aviá Lili, Dede e Nanà. Lulu diguèt:
"- Ai trapat un amorós!"
E Lulu partiguèt viure amb Riri.
Lili es trista que Lulu siá partida, del còp s'en va passejar tota sola. E un dròlle que se sona Bat passa davant ela...
Anancà e la classa de cicle 3.
"- Ai trapat un amorós!"
E Lulu partiguèt viure amb Riri.
Lili es trista que Lulu siá partida, del còp s'en va passejar tota sola. E un dròlle que se sona Bat passa davant ela...
Anancà e la classa de cicle 3.
08/01/2010
Devoirs CM1-CM2 pour le vendredi 15 janvier 2010
Apprendre la poésie : l'araignée
Araignée grise,
Araignée d'argent,
Ton échelle exquise
Tremble dans le vent
Toile d'araignée
Emerveillement
Lourde de rosée
Dans le matin blanc!
Ouvrage subtil
Qui frissonne et ploie,
O maison de fil,
Escalier de soie!
Araignée grise,
Araignée d'argent,
Ton échelle exquise
Tremble dans le vent.
Madeleine Ley, Petites Voix
Araignée grise,
Araignée d'argent,
Ton échelle exquise
Tremble dans le vent
Toile d'araignée
Emerveillement
Lourde de rosée
Dans le matin blanc!
Ouvrage subtil
Qui frissonne et ploie,
O maison de fil,
Escalier de soie!
Araignée grise,
Araignée d'argent,
Ton échelle exquise
Tremble dans le vent.
Madeleine Ley, Petites Voix
Devoirs CE2 pour le vendredi 15 janvier 2010
Apprendre la poésie : le pélican
Le capitaine Jonathan
Etant âgé de dix huit ans,
Capture un jour un pélican
Dans une île d'Extrême-Orient.
Le pélican de Jonathan,
Au matin, pond un oeuf tout blanc
Et il en sort un pélican
Lui ressemblant étonnamment.
Et ce deuxième pélican
Pond, à son tour un oeuf tout blanc
D'où sort inévitablement,
Un autre qui en fait autant.
Robert Desnos, Chantefables et Chantefleurs
Le capitaine Jonathan
Etant âgé de dix huit ans,
Capture un jour un pélican
Dans une île d'Extrême-Orient.
Le pélican de Jonathan,
Au matin, pond un oeuf tout blanc
Et il en sort un pélican
Lui ressemblant étonnamment.
Et ce deuxième pélican
Pond, à son tour un oeuf tout blanc
D'où sort inévitablement,
Un autre qui en fait autant.
Robert Desnos, Chantefables et Chantefleurs
07/01/2010
Frasa clau 13: Anèri als comuns mas un cranc me mangèt las patèrnas.
Natura dels mots :
Anèri : anar (1er grop) conjugat al preterit, 1èra persona del singular.
als : article contractat : a + los
comuns : nom comun, masculin plural.
mas : conjonccion de coordinacion
un: article indefinit, masculin singular.
cranc: nom comun, masculin singular.
me:.pronom reflectiu, 1èra persona del singular.
manjèt: vèrb manjar (1er grop) conjugat al preterit, 1èra persona del singular.
las: article definit, feminin plural.
patèrnas: nom comun, feminin plural.
Fonccion dels grops :
(ièu) : subjècte.
anèri als comuns : grop verbal.
un cranc : grop subjècte.
me mangèt las patèrnas : grop verbal.
Los acòrdis del participi passat:
Quand es conjugat amb l’auxiliari Èsser, lo participi passat s’acòrda en genre (masculin,
feminin) e en nombre (singular, plural) amb lo nom o lo pronom sul qual pòrta.
Ex : Peire e son fraire son anats a la piscina.
Lisa es anada dins sa cambra.
Las mirgas son partidas quand lo cat es arribat.
Quand es conjugat amb l’auxiliari Aver, lo participi passat s’acòrda pas, manca se lo nom o
lo pronom sul qual pòrta es plaçat dabant l’auxiliari.
Ex : Tòm a perdut sas bilhas.
Las a perdudas pendent la recreacion.
Anèri : anar (1er grop) conjugat al preterit, 1èra persona del singular.
als : article contractat : a + los
comuns : nom comun, masculin plural.
mas : conjonccion de coordinacion
un: article indefinit, masculin singular.
cranc: nom comun, masculin singular.
me:.pronom reflectiu, 1èra persona del singular.
manjèt: vèrb manjar (1er grop) conjugat al preterit, 1èra persona del singular.
las: article definit, feminin plural.
patèrnas: nom comun, feminin plural.
Fonccion dels grops :
(ièu) : subjècte.
anèri als comuns : grop verbal.
un cranc : grop subjècte.
me mangèt las patèrnas : grop verbal.
Los acòrdis del participi passat:
Quand es conjugat amb l’auxiliari Èsser, lo participi passat s’acòrda en genre (masculin,
feminin) e en nombre (singular, plural) amb lo nom o lo pronom sul qual pòrta.
Ex : Peire e son fraire son anats a la piscina.
Lisa es anada dins sa cambra.
Las mirgas son partidas quand lo cat es arribat.
Quand es conjugat amb l’auxiliari Aver, lo participi passat s’acòrda pas, manca se lo nom o
lo pronom sul qual pòrta es plaçat dabant l’auxiliari.
Ex : Tòm a perdut sas bilhas.
Las a perdudas pendent la recreacion.
05/01/2010
Poesia n°10: Leisson de coloratge.
Tot al fiu de l'ivern
Los aucèls los mai fregs
Sarrats suls teulats,
Pròches de las chiminèas teudas,
Daissan, al mendre solèlh,
Las ombras de las antenas
Penchenar son gris plumatge.
Es per aquò qu'a la prima
Tre los primièrs fulhatges
sus l'ecran dels bèls jorns rajant de
lum,
Totes los aucèls gris de l'ivern
Daissan escapar sas colors.
Cristian Poslaniec.
Los aucèls los mai fregs
Sarrats suls teulats,
Pròches de las chiminèas teudas,
Daissan, al mendre solèlh,
Las ombras de las antenas
Penchenar son gris plumatge.
Es per aquò qu'a la prima
Tre los primièrs fulhatges
sus l'ecran dels bèls jorns rajant de
lum,
Totes los aucèls gris de l'ivern
Daissan escapar sas colors.
Cristian Poslaniec.
Inscription à :
Articles (Atom)