22/04/2011

sintesi pel sègle XIX

Lo sègle XIX :

Lo sègle XIX es lo sègle del romantisme, en musica s'inventa la sinfonia amb de 100 a 1000 instruments (Berliòz), es lo sègle del pianò (Fauré), en poesia Verlaine, Raimbault,... en literatura Frederic Mistral (prèmi nobèl de literatura per son òbra en occitan), Alfred de Musset, Victor Hugo,... en pintura Renoir, Manet, Monet,...

Es lo sègle de l'industrialisacion, de las colonias e de l'immigracion. S'inventan la fotografia, la machina de vapor, l'automobila, la bicicleta,...
Lo mond viu de mai en mai en vila.

Los regims politics :

L'Ancian Regime èra una monarquia absoluda de drech divan, Loís XVI èra rei de França. La lei èra el.

La revolucion francésa comença lo 14 de julh de 1789 amb la presa de la Bastilha.
Lo 24 d'agost s'aprovèt a declaracion dels dreches de l'ôme e del ciutadan.

De 1789 a 1792 es una "Monarquia constitucionala" e Loís XVI demora rei dels Francéses mas lo parlament es eissut del estats generals.

Lo 22 de setembre de 1792 es la primièra republica dont la Convencion n'es lo parlament.
De 92 a 93 es la terror amb Robespierre.
1792-1795 La Convencion (Republica dont la Convencion es lo parlament)
1795-1799 Lo Directòri : Republica governada per cinc directors
Còp d’Estat del 18 de Brumari (Napoleon Bonaparte)
1799-1804 Lo Consulat - Napoleon n'es lo 1er consul.

1804-1814/1815 Lo Primièr Empèri
1804 : Napoleon se fa sacrar Emperaire dels franceses.
Napoleon reforma l'administracion, la justicia e la finança. Nomena un prefècte per departament, un libre lo còde Napoleon amassa totas las leis. Autorisa l'esclavatge tornamai, defend la cauma.
Ganharà de guèrras fins en 1807, una granda partida d'Euròpa serà francésa. Farà bastir l'arc de Triomfe a Paris per celebrar las victòrias de la Granda Armada.
En 1808 la Granda Armada es espotida pendent la campanha de Russia.

Napoleon, vinçut, abdica en 1814.
Malgrat un retorn triomfal en 1815 (los 100 jorns), la fin de son poder es definitiva aprèp la desfacha de Waterloo. Es exilat sus l'isla de St Elena ont morrís en 1821

1815-1830 La Restauracion dels Borbons (o Capecians-Borbons)
Loís XVIII e Carla X
La Revolucion de julh de 1830 (las Tres Gloriosas son los tres jorns d'insureccion) Serà seguida per la monarquia de julh.

1830-1848. La Monarquia de Julh : Loís Felip d'Orlean es rei dels francéses.

De la revolucion de febrièr de 1848 al còp d'Estat del 2 de decembre de 1851. La segonda Republica
Serà l'annada del sufratge universal pels òmes e de l'abolicion de l'esclavatge

2 de decembre de 1851 al 2 de decembre de 1852

2 de decembre de 1852 a la guèrra de 1870 contra Prussiá : Lo Segond Empèri

1870-1914 : la IIIe Republica (Adolphe Thiers, President de la Republica de 1871 a 1873).

Aprèp la Comuna de 1871, estabilisacion d'una republica conservatriça que s'apuèja sus la borgesia e las classas mejanas nascudas amb l'industrialisacion del país.

Las leis "Jules Ferry" de las annadas 1880 : escòla a gratis, obligatòria (fins a 13 ans) e laïca.
En 1905 es la lei de desseparacion de la glèisa e de l'estat.
Agitacion politica pendent l'afar Dreyfus.

Cant n°27 : Ô mon país ! (J.-C. Coudouy / G. Sanchette)

Ô mon país ! Que t'an tots quitat,
Qu'an preferat la vila,
Aqueths garçons tan embejós,
Qu'avèn trobat richessa.
« Ça-i donc tanben princessa.
- Nani mossur, qu'aurèi gran degrèu
De deishar mas aulhetas.
Tan que viurèi, las guardarèi.
- De montanhar enqüèra,
Non se hè pas mei bergèra.
- Qué harèi, jo, shens mon cujalar
Tot crobit de verdura ?
S’èi a partir, lèu vòi morir.
- Tan pis per tu la bèla,
Demora-t’i fidèla. »

19/04/2011

Frasa clau 27 : Lo nèci èra talament pèc qu'aviá doblidat son pichòt nom.

Tèxt causit 27 : Lo nèci e lo savi. Lena.

Lo nèci e lo savi.

Un còp, un nèci èra lo vesin d'un savi.

Lo nèci èra talament pèc qu'aviá doblidat son pichòt nom. Lo savi se sonava Igòr Maure e aimava ajudar lo nèci a far de causas basicas per tot lo mond, tal coma talhar la pelèna o d'autras causas de la meteissa farina. Mas, un jorn, lo nèci n'agèt un sadol del savi doncas pel primièr còp agèt una idèa.

Una setmana mai tard, lo savi va véser en cò del pèc e trapa una letra :
« N'aviai mon confle de tu, ai decidit de partir a la montanha per viure ma vida.
Mas t'ai daissat mon gat que volià pas venir.
Al reveire,
L'òme qu'a pas mai de nom. »

Lo savi èra triste que siá partit.

Mas s'i faguèt e ara abita dins l'ostal del nèci.

Lena CM2 e la classa de cicle 3.

14/04/2011

Alphonse de Lamartine (1790-1869), Discours prononcé à l’Hôtel de Ville de Paris le 25 février 1848

"Voilà ce qu’a vu le soleil d’hier, citoyens ! Et que verrait le soleil d’aujourd’hui ? Il verrait un autre peuple, d’autant plus furieux qu’il a moins d’ennemis à combattre, se défier des mêmes hommes qu’il a élevés hier au-dessus de lui, les contraindre dans leur liberté, les avilir dans leur dignité, les méconnaître dans leur autorité, qui n’est que la votre ; substituer une révolution de vengeance et de supplices à une révolution d’unanimité et de fraternité, et commander à son gouvernement d’arborer, en signe de concorde, l’étendard de combat à mort entre les citoyens d’une même patrie !

Ce drapeau rouge, qu’on a pu élever quelquefois quand le sang coulait comme un épouvantail contre des ennemis, qu’on doit abattre aussitôt après le combat en signification de réconciliation et de paix. J’aimerais mieux le drapeau noir qu’on fait flotter quelquefois dans une ville assiégée, comme un linceul, pour désigner à la bombe les édifices neutres consacrés à l’humanité et dont le boulet et la bombe mêmes des ennemis doivent s’écarter. Voulez-vous donc que le drapeau de votre République soit plus menaçant et plus sinistre que celui d’une ville bombardée ?

Citoyens, vous pouvez faire violence au gouvernement vous pouvez lui commander de changer le drapeau de la nation et le nom de la France.. Si vous êtes assez mal inspirés pour imposer une république de partis et un pavillon de terreur, le gouvernement est aussi décidé que moi-même à mourir plutôt qu'à se déshonorer en vous obéissant. Quant à moi, jamais ma main ne signera ce décret. Je repousserai jusqu'à la mort ce drapeau de sang et vous devriez le répudier plus que moi : car le drapeau rouge, que vous-mêmes rapportez, n'a jamais fait que le tour du Champ-de-Mars, traîné dans le sang du peuple en 1791 et 1793, et le drapeau tricolore a fait le tour du monde avec le nom, la gloire et la liberté de la patrie."

Frasa clau 26 : Desempuèi aquel temps, lo solelh e la luna son rei e reina de las planetas e la vida es polida.

La luna e lo solelh. Salome Cm1 e la classa de cicle3.

Un jour, la luna.
Un jour, lo solelh.
Èran amics amb Vènus, Saturne, Pluton, Mars, Mercure e Jupiter.

La luna e lo solelh èran amoroses mas en çò de las planetas òm aviá pas lo drech d'estre amorós !

Un jorn, lo rei de las planetas moriguèt, coma èra lo paire del solelh, l'eritièr n'èra lo solelh. Doncas lo solelh venguèt rei.

Alara, sulpic manlevèt la lei que disiá qu'avián pas lo drech d'estre amoroses.

Desempuèi aquel temps, lo solelh e la luna son rei e reina de las planetas e la vida es polida.

Salome CM1 e la classa de cicle 3.

05/04/2011

Cant poesia 25 : J'ai presque peur en vérité. Verlaine. (Musica de Paul Fauré)

J'ai presque peur, en vérité,
Tant je sens ma vie enlacée
À la radieuse pensée
Qui m'a pris l'âme l'autre été,

Tant votre image, à jamais chère,
Habite en ce cour tout à vous,
Mon cour uniquement jaloux
De vous aimer et de vous plaire ;

Et je tremble, pardonnez-moi
D'aussi franchement vous le dire,
À penser qu'un mot, un sourire
De vous est désormais ma loi,

Et qu'il vous suffirait d'un geste,
D'une parole ou d'un clin d'oil,
Pour mettre tout mon être en deuil
De son illusion céleste.

Mais plutôt je ne veux vous voir,
L'avenir dût-il m'être sombre
Et fécond en peines sans nombre,
Qu'à travers un immense espoir,

Plongé dans ce bonheur suprême
De me dire encore et toujours,
En dépit des mornes retours,
Que je vous aime, que je t'aime !

Frasa clau 25 : Dintrèron dins la tuta a camba ajudatz-me.

Tèxte causit 25 : Los conilhs. Bastian (CM2) e la classa de cicle3.

Un còp èra, tres conilhs son nascuts. L'una se sonava Ananca, l'autre Jonatan e l'autre encara Bastian.

Tres jorns mai tard, lo tres conilhs sortiguèron de la tuta.

Joguèron al fotbal. A miègjorn, mangèron de carròtas. Aprèp, partiguèron dins la forèst. Vegèron un lop que los voliá manjar. Dintrèron dins la tuta a camba ajudatz-me.

Al cap d'un moment, lo lop partiguèt.

Era lor primièra leiçon de vida...