Lo sègle XIX :
Lo sègle XIX es lo sègle del romantisme, en musica s'inventa la sinfonia amb de 100 a 1000 instruments (Berliòz), es lo sègle del pianò (Fauré), en poesia Verlaine, Raimbault,... en literatura Frederic Mistral (prèmi nobèl de literatura per son òbra en occitan), Alfred de Musset, Victor Hugo,... en pintura Renoir, Manet, Monet,...
Es lo sègle de l'industrialisacion, de las colonias e de l'immigracion. S'inventan la fotografia, la machina de vapor, l'automobila, la bicicleta,...
Lo mond viu de mai en mai en vila.
Los regims politics :
L'Ancian Regime èra una monarquia absoluda de drech divan, Loís XVI èra rei de França. La lei èra el.
La revolucion francésa comença lo 14 de julh de 1789 amb la presa de la Bastilha.
Lo 24 d'agost s'aprovèt a declaracion dels dreches de l'ôme e del ciutadan.
De 1789 a 1792 es una "Monarquia constitucionala" e Loís XVI demora rei dels Francéses mas lo parlament es eissut del estats generals.
Lo 22 de setembre de 1792 es la primièra republica dont la Convencion n'es lo parlament.
De 92 a 93 es la terror amb Robespierre.
1792-1795 La Convencion (Republica dont la Convencion es lo parlament)
1795-1799 Lo Directòri : Republica governada per cinc directors
Còp d’Estat del 18 de Brumari (Napoleon Bonaparte)
1799-1804 Lo Consulat - Napoleon n'es lo 1er consul.
1804-1814/1815 Lo Primièr Empèri
1804 : Napoleon se fa sacrar Emperaire dels franceses.
Napoleon reforma l'administracion, la justicia e la finança. Nomena un prefècte per departament, un libre lo còde Napoleon amassa totas las leis. Autorisa l'esclavatge tornamai, defend la cauma.
Ganharà de guèrras fins en 1807, una granda partida d'Euròpa serà francésa. Farà bastir l'arc de Triomfe a Paris per celebrar las victòrias de la Granda Armada.
En 1808 la Granda Armada es espotida pendent la campanha de Russia.
Napoleon, vinçut, abdica en 1814.
Malgrat un retorn triomfal en 1815 (los 100 jorns), la fin de son poder es definitiva aprèp la desfacha de Waterloo. Es exilat sus l'isla de St Elena ont morrís en 1821
1815-1830 La Restauracion dels Borbons (o Capecians-Borbons)
Loís XVIII e Carla X
La Revolucion de julh de 1830 (las Tres Gloriosas son los tres jorns d'insureccion) Serà seguida per la monarquia de julh.
1830-1848. La Monarquia de Julh : Loís Felip d'Orlean es rei dels francéses.
De la revolucion de febrièr de 1848 al còp d'Estat del 2 de decembre de 1851. La segonda Republica
Serà l'annada del sufratge universal pels òmes e de l'abolicion de l'esclavatge
2 de decembre de 1851 al 2 de decembre de 1852
2 de decembre de 1852 a la guèrra de 1870 contra Prussiá : Lo Segond Empèri
1870-1914 : la IIIe Republica (Adolphe Thiers, President de la Republica de 1871 a 1873).
Aprèp la Comuna de 1871, estabilisacion d'una republica conservatriça que s'apuèja sus la borgesia e las classas mejanas nascudas amb l'industrialisacion del país.
Las leis "Jules Ferry" de las annadas 1880 : escòla a gratis, obligatòria (fins a 13 ans) e laïca.
En 1905 es la lei de desseparacion de la glèisa e de l'estat.
Agitacion politica pendent l'afar Dreyfus.
22/04/2011
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire