L'aur inondèt tot
Un jorn, i aviá un batèu dins lo cèl. Aquel batèu d'aur èra comol de pèças d'aur. De mai, tre que trapava d'aur veniá enriquir sas calas.
Un jorn ateriguèt al bel mitan de la mar e i naviguèt.
I naviguèt i naviguét tant e tant plan qu'arribèt en dessús d'un tresaur misteriós... Alara un òme d'equipatge d'aquel batèu cabussèt dins l'aiga e anèt quèrre aquel tresaur. Mas lo tresaur èra tant pregond qu'en tornar cap al vaissèl, se perdèt.
Crosèt de monstres de mar que l'apaurèron mas al cap d'un moment se trapèt dins un endrech desèrt e vegèt... un autre batèu d'aur. Mas aquel batèu, tal coma lo molin de sal, inondava chic a chic, la mar d' aur.
Lo marin menèt aquel batèu magic dins son primièr vaissèl atirat per aquel aur e venguèron l'equipatge lo mai ric del monde.
Tibau Ducotterd e la classa de las aglas.
La bala.
Un còp èra una bala qu'aparteniá a un pichòt garçon.
Un jorn, tombèt sa bala dins l'aiga e la bala anèt al pus fons de l'aiga.
Una lámia prenguèt la bala dins sa boca. La lámia sautèt e la bala sortiguèt de sa boca. Rotlèt, rotlèt fins al Pòle Nòrd. Gelèt. Rotlèt, rotlèt. Anèt dins lo passat. Rotlèt, rotlèt sus un uòu de dinosaure. Rotlèt, rotlèt sus l'esquina d'un dinosaure. Rotlèt, rotlèt e tornèt dins lo present.
E tombèt dins los comuns del pichòt garçon.
Lo dròllet tirèt la caça e … plof !
Lona Pereira e la classa Poseidon.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire