Un còp èra, una pastèca que viviá dins un pòt. Aquel pòt èra dins una cambra. Aquela cambra èra la d'una pichòta filha. Aquela pichòta filha aviá tanben un pòrc.
Enfin, la pastèca èra enòrme e la pichòta filha pensava que quand seriá madura, la manjariá.
Lo pòrc qu'aviá previst de manjar la pichòta filha e per acabar la pastèca voliá manjar lo pòrc.
Degun voliá pas se far manjar. Mas pendent la nuèch, aguèron totes la meteissa idèa : partir !
En defòra de l'ostal fasiá sorne e se roncèron los uns dins los autres e s'entre mangèron.
A la fin que demorèt ? Pas ren...
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire