Solas dins la lutz dau cèl
Negadas dins sa gaug
E bastissaras jos los tèules nisadas
Amb totjorn au fons de l'eime
Aquel espandi sens fin dau grand viatge
En subre de la mar
Cap al desert
Als ostaus blancs esterlucants
A la palmas a l'aiga pausada de l'oèd
Aquel balanç
Entre dos monds tant desparièrs
Qu'un i es totjorn lo cèl de l'autre
A de reng de longa
Fins a l'absencia
Max Roqueta
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire