30/09/2008

Tèxt causit n°4 : la catarineta e lo parpalhon.

La catarineta e lo parpalhon.


Un còp èra, una catarineta qu'èra la mai polida de las catarinetas. Se Pausava sus una fuèlha.

A un moment, un parpalhon arribèt.

« - Perqué ploras? » Diguèt lo parpalhon.
« - Perque ai perdu ma familha. »

E lo parpalhon diguèt:
« - Ièu te proposi de far partida de ma familha. »

E aprèp èra adoptada dins la familha parpalhon.


Lison e la classa de CE-CM.

25/09/2008

poesia n°4- Lo vin dels Galleses. Trad. Breton.

Lo vin dels Galleses

Val mai rasim blanc qu’amora.
Val mai rasim blanc.

Repic : Fuòc ! Fuòc ! Acièr ! Fuòc ! Acièr ! Acièr ! Fuòc ! Flus ! Flus ! Roire ! Tèrra ! Flus !
Flus ! Tèrra ! Flus !

Val mai vin novèl que bièrra.
Val mai vin novèl

Val mai vin lusent qu’idromèl.
Val mai vin lusent

Val mai vin gallés que pomat.
Val mai vin gallés

Gallés, cep es teu, femorièr !
Gallés, cep es teu !

Vin per tu Breton de còr.
Vin per tu Breton !

Vin e sang rajan mesclats.
Vin e sang rajan

Vin e sang roge, sang gras.
Vin e sang roge

Sang roge e vin, ribièra !
Sang roge e vin

Es lo sang gallés que raja.
Es lo sang gallés

Ai begut lo sang guerrièr.
Ai begut lo sang

Vin sagnós noirís son òme.
Vin sagnós noirís.

Tradicional Breton.

frasa clau n°3 : Vau ganhar los oceans. Negacion.

3 - Vau ganhar los oceans.

Natura dels mots.

vau : vèrb anar, 3en grop, present, 1ena persona del plural.
ganhar : vèrb a l'infinitiu.
los : article definit masculin plural.
oceans : nom comun masculin plural;

Pas : negacion.

Fonccion dels grops.

[Vau ganhar] : grop verbal.
[los oceans] : Complement d'objècte dirècte (C.O.D.).


Las conjonccions de coordinacion.

Servisson per ligar doas proposicions.
Las set mai connegudas son : mas, o, e, doncas, pr'aquò, ni, perque.

La negacion.

Per exprimir la negacion sufís d'apondre « pas » aprèp lo vèrb.
Ex : Vau ganhar los oceans. (fòrma afirmativa)
Vau pas ganhar los oceans. (fòrma negativa)
Existís de nivèls de gradacion per exprimir la negacion.

Pas gaire
Pas mai
Pas brica
Pas jamai
Tanpauc

Joana aima pas lo chocolat ; ièu tampauc.

23/09/2008

Tèxt causit n°3 : Libertat.

La liberté.

Un lapin (conilh) immobil dins l'èrba somia qu'es liure sus la tèrra entièra.
Tu aucelon dises qu'ès (que sès) liure al vent.
E tu lo peis (peisson) dises :
« - Vau ganhar los oceans. »
E ieu disi que soi liure per totjorn.

Apolina e la classa de CE-CM.

18/09/2008

poesia n°3- Faut rigoler. Boris Vian.

Faut rigoler

Paroles: Boris Vian. Musique: Henri Salvador 1958 "Salvador S'amuse (1989)"
autres interprètes: Jacques Hélian

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

Nos ancêtres les Gaulois
Cheveux blonds et têtes de bois
Longues moustaches et gros dadas
Ne connaissaient que ce refrain-là

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

Nos ancêtres les Gaulois
Habitaient des huttes en bois
Et les druides trois par trois
Sous le gui chantaient à pleine voix :

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

Nos ancêtres les Gaulois
Prirent la pile à Alésia
Les barbares étaient là
Mais tant pis pour Jules dirent les Gaulois

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

Nos ancêtres les Gaulois
Inventèrent le tabac
Et c'est grâce à ce truc-là
Qu'ils s'fendaient la pipe à tour de bras

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

Nos ancêtres les Gaulois
Eurent tort d'être grand-papas
C'est leur faute si on est là
Et si on fait le mambo des Gaulois

Faut rigoler
Faut rigoler
Avant qu'le ciel nous tombe sur la tête
Faut rigoler
Faut rigoler
Pour empêcher le ciel de tomber

frasa clau n° 2- Luna vòla dins lo cèl.

2- Luna vòla dins lo cèl.

Natura dels mots (CM) :
Luna : nom comun femenin singular.
Vòla : vèrb volar, 1er grop, present, 3ena persona del singular.
dins : advèrbi de luòc.
lo : article definit, masculin singular.
cèl : nom comun masculin singular.

Fonccion dels grops (CM):
[Luna] : subjècte.
[Vòla] : vèrb.
[dins lo cèl] : complement circonstanciel de luòc (CCL).


LO PRESENT DE L'INDICATIU (CE - CM)
Vèrbes auxillars
èsser :
soi – sès – es – sèm – sètz – son
aver :
ai – as – a – avèm – avètz - an
Vèrb del 1er grop : volar :
vòli – vòlas – vòla - volam – volatz - vòlan
Vèrb del 2en grop :
-sufixat coma legir :
legissi legisses legís legissèm legissètz legísson
-mièg sufixat coma sentir :
senti sentes sentís sentèm sentètz senton
- Aprene vèrb del 3en grop :
apreni aprenes aprén aprenèm aprenètz aprénon

16/09/2008

Tèxt causit n°2 : Luna trista.

Luna trista.

Luna vòla dins lo cèl.
Cèl cobrís solelh.
Solelh brutla pòste.
Pòste tusta gat.
Gat arpa estèla.
Estèla pica rit.
Rit fa pas mal.
Rit ditz a luna, cèl, solelh, pòste, gat, estèla:
« - Se cal pas batre!
- Se batem pas!
Respondiguèron
- Se!
- Bon es vrai ».
E decidiguèron de quitar lor tissa de se batre.

Lena e la classa de CE CM.

15/09/2008

Datas del projècte "setmana blava".

Generalas al teatre de Ginhac :

dimècres 1er, 8 e 15 d'octobre de 14h a 18h.

Totes los actors son convidats.

Representacions al teatre de Ginhac :

diluns 20 d'octobre a 15h (30mn abans).

Divendres 24 d'octobre de 2008 a 18h45 (30mn abans)..

Dissabte 25 d'octobre de 2008 a 15h30 (30mn abans).

11/09/2008

Poesia n°2 : la maman des poissons. Boby Lapointe.

La maman des poissons

Si l'on ne voit pas pleurer les poissons
Qui sont dans l'eau profonde
C'est que jamais quand ils sont polissons
Leur maman ne les gronde

Quand ils s'oublient à faire pipi au lit
Ou bien sur leurs chaussettes
Ou à cracher comme des pas polis
Elle reste muette

La maman des poissons elle est bien gentille !

Elle ne leur fait jamais la vie
Ne leur fait jamais de tartine
Ils mangent quand ils ont envie
Et quand ça a dîné ça r'dîne

La maman des poissons elle a l'oeil tout rond
On ne la voit jamais froncer les sourcils
Ses petits l'aiment bien, elle est bien gentille
Et moi je l'aime bien avec du citron

La maman des poissons elle est bien gentille !

S'ils veulent prendre un petit vers
Elle les approuve de deux ouïes
Leur montrant comment sans ennuis
On les décroche de leur patère

La maman des poissons elle a l'oeil tout rond
On ne la voit jamais froncer les sourcils
Ses petits l'aiment bien, elle est bien gentille
Et moi je l'aime bien avec du citron

La maman des poissons elle est bien gentille !

S'ils veulent être maquereaux
C'est pas elle qui les empêche
De s'faire des raies bleues sur le dos
Dans un banc à peinture fraîche

La maman des poissons elle a l'oeil tout rond
On ne la voit jamais froncer les sourcils
Ses petits l'aiment bien, elle est bien gentille
Et moi je l'aime bien avec du citron

La maman des poissons elle est bien gentille !

J'en connais un qui s'est marié
A une grande raie publique
Il dit quand elle lui fait la nique
"Ah! qu'est-ce qui tu me fais, ma raie !"

La maman des poissons elle a l'oeil tout rond
On ne la voit jamais froncer les sourcils
Ses petits l'aiment bien, elle est bien gentille
Et moi je l'aime bien avec du citron

Si l'on ne voit pas pleurer les poissons
Qui sont dans l'eau profonde
C'est que jamais quand ils sont polissons
Leur maman ne les gronde

Quand ils s'oublient à faire pipi au lit
Ou bien sur leurs chaussettes
Ou à cracher comme des pas polis
Elle reste muette

La maman des poissons elle est bien gentille !
Boby Lapointe.

per l'escotar : http://fr.youtube.com/watch?v=TNqRcKqQOPo

Tèxt causit n°1 : Den la planta carnivòr.

Den la planta carnivòr.

Aquesta planta es mon amiga se sona Den! Aima las moscas. Aquesta planta, pel moment, fa al mens dos centimètres, doncas es tota verda ! Vau vos dire fòrça causas en esperar que grandisca.

Tre que l'agachi me fa pensar a una boca amb de pichonetas dents blancas.

Coneissi tanben una istòria de planta carnivòr (Dionaea) se sona «  La planta a mila estatges e mila dents ».

En gròs, dins l'istòria, la planta es pichoneta e pichòt a pichòt, grandís, grandís, grandís ! E manja d'òmes. Mas en vrai, manja sonque de moscas.

Òò ! mas ma planta butèt de tres centimètres! Es doncas aquí vèrda a l'exterior e violeta a l'interior.

Las plantas e los animals m'agradan fòrça. Mai tardièr cultivarai e elevarai d'animals : gats, chins, ratz aucèls,...
Mas, farai aquò quand aurai trente ans, es a dire aprèp qu'aguèsse mon ostal, ma veitura e tot aquó !

Mas, mas... ma planta fa quinze centimètres ! Es a dire sa talha maximala...

Aquí s'acaba doncas mon expausat.

Alicia e la classa de CE CM.

09/09/2008

Frasa clau n°1 - genre e nombre / articles definits e indefinits.

1- Las plantas e los animals m'agradan fòrça.

Natura dels mots :
Las : article definit, feminin plural.
plantas : nom comun femenin plural.
e : conjonccion de coordinacion.
los : article definit, masculin plural.
animals : nom comun masculin plural.
m' : pronom personal.
agradan : vèrb m'agradar, 1er grop, present, 3ena persona del plural.
fòrça : advèrbi.

Fonccion dels grops :
[Las plantas e los animals] : grop subjècte.
[m'agradan fòrça] : grop verbal

Los articles indefinits e definits :

article
Singular
Plural
indefinit femenin
una
de
indefinit masculin
un
de
definit femenin
la
las
definit masculin
lo
los


Lo genre :
Los noms ont se pòt metre davant "un" o "lo" o "los" son masculins.
Un animal.
Los noms ont se pòt metre davant "una" o "la" o "las" son feminins.
Una planta.

Lo nombre
Un, una, lo, la, l' anonçan un nom al singular (se parla d'una causa).
Los, las, de anonçan un nom al plural (Se parla de mantuna causas).

L'adjectiu e l'article s'acordan en genre e en nombre amb lo nom
ex : la planta e l'animal / las plantas e los animals.

08/09/2008

Òda a la jòia.

Òda a la jòia.

Jòia beluga divina
Filha del naut Alisèu

Afogats nos encaminas
Al tieu temple de solelh.
La tia mascaria renosèla
Çò que la costuma avalís
L'òme es fraire de cada òme
Ont ton ala s'espandís.

Jòia cadun te savora
A las popas del matin
Braves, dolents, totes veson
Las ròsas sus ton camin.
Nos balhas lo poton, la vinha
Amai l'amic fins a la mòrt.
A la canilha fas signe
De l'angel sès reconfòrt.

Friedrich von Schiller. 9ena sinfonia de Bettoven.

Emplèc del temps